{"id":1256,"date":"2013-08-12T20:29:04","date_gmt":"2013-08-12T18:29:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/?p=1256"},"modified":"2019-08-13T11:14:25","modified_gmt":"2019-08-13T09:14:25","slug":"el-catarisme-a-limaginari-col%c2%b7lectiu-dun-poble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/actividades-publicas\/el-catarisme-a-limaginari-col%c2%b7lectiu-dun-poble\/","title":{"rendered":"El catarisme a l\u2019imaginari col\u00b7lectiu d\u2019un poble"},"content":{"rendered":"<p>Fecha: <strong>Mi\u00e9rcoles, 18 de septiembre de 2013 &nbsp;19 h.<\/strong><br \/>\nLugar: <strong>Biblioteca Manuel Arranz<\/strong><br \/>\nDirecci\u00f3n: Joncar, 35 \u2022 Metro L4 &#8211; Poble Nou<br \/>\nPoblaci\u00f3n: Barcelona<br \/>\nColabora: <strong>Bibliotecas de Barcelona, Diputaci\u00f3n de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Centro de Estudios C\u00e1taros<\/strong><br \/>\nParticipa: <strong>Jes\u00fas \u00c1vila Granados, Eduard Berga Salom\u00f3 y Sergi Grau Torras<img decoding=\"async\" title=\"M\u00e1s...\" src=\"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-includes\/js\/tinymce\/plugins\/wordpress\/img\/trans.gif\" alt=\"\"><\/strong><!--more--><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El catarisme es troba dins de l\u2019imaginari col\u00b7lectiu dels antics pobles de la Corona d\u2019Arag\u00f3. Hist\u00f2ria i llegenda han constru\u00eft una imatge tan profundament arrelada dins nostre que desperta un reconeixement m\u00e9s enll\u00e0 de la realitat o la imaginaci\u00f3. Des d\u2019una visi\u00f3 liter\u00e0ria o hist\u00f2rica, des de la recerca de les fonts originals o de la interpretaci\u00f3 que s\u2019ha fet d\u2019ells al llarg del temps, veritablement els c\u00e0tars tenen encara quelcom a dir-nos, al comen\u00e7ament del segle XXI.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em>El catarismo se encuentra dentro del imaginario colectivo de los antiguos pueblos de la Corona de Arag\u00f3n. Historia y leyenda han construido una imagen tan profundamente arraigada dentro de nosotros que despierta un reconocimiento m\u00e1s all\u00e1 de la realidad o la imaginaci\u00f3n. Desde una visi\u00f3n literaria o hist\u00f3rica, desde la b\u00fasqueda de las fuentes originales o de la interpretaci\u00f3n que se ha hecho de ellos a lo largo del tiempo, verdaderamente los c\u00e1taros tienen todav\u00eda algo que decirnos, al comienzo del siglo XXI.<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Dimecres, 18 de setembre de 2013, a les 19 h.<\/p>\n<h2><span style=\"color: #993366;\"><strong>Belibasta, l\u2019\u00faltim heretge<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"color: #993366;\"><strong>Jes\u00fas \u00c1vila Granados<\/strong><\/span><\/p>\n<p>A finals del segle XIII, tot el m\u00f3n occidental es trobava trasbalsat: la croada contra els c\u00e0tars, primer, i les detencions portades a terme per la inquisici\u00f3, despr\u00e8s, havien assolat les ciutats i els pobles d\u2019Occit\u00e0nia. El p\u00e0nic s\u2019apoder\u00e0 dels creients en la fe c\u00e0tara, i despr\u00e8s de la caiguda de Monts\u00e9gur, van iniciar un \u00e8xode sense precedents al continent. La majoria d\u2019aquestes persones, en prec\u00e0ries condicions, fugint d\u2019amagat i seguint camins de muntanya, entre gorgues i espessos boscos del Pirineu, va buscar refugi a Catalunya i a altres territoris del Regne d\u2019Arag\u00f3. Per\u00f2, des de l\u2019esgl\u00e9sia oficial i des de les pr\u00e8diques dels p\u00falpits, la por era inculcada a l\u2019esperit de la gent; els sagnants episodis no deixaven d\u2019assolar les terres occitanes al temps que el llarg bra\u00e7 de la inquisici\u00f3 arribava tamb\u00e9 a Espanya, a la recerca \u201cd\u2019heretges\u201d. Una d\u2019aquestes persones, Guilhem Belibasta \u2014l\u2019\u00faltim perfecte c\u00e0tar que havia aconseguit evadir-se de les tenebroses masmorres&nbsp; de Carcassona\u2014 \u00e9s el protagonista de la hist\u00f2ria que ocupa el tema central de la confer\u00e8ncia, basada en un llibre que narra en primera persona l\u2019odissea de la seva agitada vida. Una epopeia que el portar\u00e0 fins a Sant Mateu, al Maestrat valenci\u00e0, despr\u00e9s de la seva iniciaci\u00f3 a la fe c\u00e0tara i de con\u00e8ixer de prop el misteris del Temple.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Dimecres, 25 de setembre de 2013, a les 19 h.<\/p>\n<h2><span style=\"color: #993366;\"><strong>El catarisme a la tradici\u00f3 espiritual d\u2019Occident<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"color: #993366;\"><strong>Eduard Berga Salom\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Hi ha dos conceptes clau per entendre la veritable tradici\u00f3 espiritual d\u2019occident. En primer lloc, la idea de la perfecci\u00f3, del principi essencial de les coses, de l\u2019harmonia de les esferes pitag\u00f2rica, de l\u2019ideal en sentit plat\u00f2nic. En segon lloc, la idea del mal, de la imperfecci\u00f3 de la realitat, de la car\u00e8ncia existencial que pateix l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en sentir-se allunyat, excl\u00f2s d\u2019aquesta perfecci\u00f3. Aquests dos conceptes, un procedent de la tradici\u00f3 eg\u00edpcia i grega i l\u2019altre de la tradici\u00f3 judeocristiana, van conviure a l\u2019Alexandria dels primers segles de l\u2019era cristiana i van fecundar els corrents de pensament provinents de l\u2019hermetisme, el gnosticisme i el maniqueisme. Cada un d\u2019aquests tres corrents va tenir una exist\u00e8ncia atzarosa i dispar, per\u00f2 el llegat que deixaren darrera seu continu\u00e0 sembrant, a Orient i a Occident, les llavors d\u2019una inquietud interior per transcendir la realitat del m\u00f3n a trav\u00e9s del coneixement i la transformaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Indubtablement, el catarisme va recollir el testimoni d\u2019aquesta sembra a l\u2019Edat Mitjana. Les seves ensenyances representaren una veritable revoluci\u00f3 del pensament religi\u00f3s i van obrir noves vies d\u2019espiritualitat que encara avui continuen vigents.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Dimecres, 2 d\u2019octubre de 2013, a les 19 h.<\/p>\n<h2><span style=\"color: #993366;\"><strong>Els c\u00e0tars i la inquisici\u00f3. Llibertat i persecuci\u00f3 durant el segle XIII a la Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"color: #993366;\"><strong>Sergi Grau Torras<\/strong><\/span><\/p>\n<p>El catarisme s&#8217;ha convertit avui dia en un fenomen medi\u00e0tic que ha transcendit el temps i l&#8217;espai. No nom\u00e9s la hist\u00f2ria s&#8217;ha ocupat d&#8217;aquest moviment religi\u00f3s sin\u00f3 tamb\u00e9 l&#8217;assaig, la literatura, la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, la televisi\u00f3 i fins hi tot la promoci\u00f3 tur\u00edstica. El que trobem darrera de totes aquestes m\u00faltiples interpretacions \u00e9s el testimoni d&#8217;un grup d&#8217;homes i dones que durant el segle XIII va proposar una nova reforma del cristianisme fonamentada en la tradici\u00f3 evang\u00e9lica i el dualisme filos\u00f2fic. La seva doctrina reclamava l&#8217;antiga tradici\u00f3 apost\u00f2lica i criticava durament els sagraments de l&#8217;Esgl\u00e9sia. La seva aparici\u00f3 va comportar una dura repressi\u00f3 per part de la jerarquia eclesi\u00e0stica i el poder pol\u00edtic que va acabar amb la instauraci\u00f3 dels tribunals inquisitorials, uns tribunals que durant molts anys han limitat el debat religi\u00f3s, han perseguit qualsevol dissid\u00e8ncia que s&#8217;alc\u00e9s en contra del dogma establert i han fixat uns mecanismes repressius encara evidents en la societat d&#8217;avui dia. En aquesta xerrada farem una aproximaci\u00f3 al catarisme a trav\u00e9s de les seves fonts, documents i testimonis recollits a la Corona d&#8217;Arag\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fecha: Mi\u00e9rcoles, 18 de septiembre de 2013 &nbsp;19 h. Lugar: Biblioteca Manuel Arranz Direcci\u00f3n: Joncar, 35 \u2022 Metro L4 &#8211; Poble Nou Poblaci\u00f3n: Barcelona Colabora: Bibliotecas de Barcelona, Diputaci\u00f3n de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Centro de Estudios C\u00e1taros Participa: Jes\u00fas \u00c1vila Granados, Eduard Berga Salom\u00f3 y Sergi Grau Torras<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":1260,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":""},"categories":[3,4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1256"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionrosacruz.org\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}